| Sophia (Robin solo) - Nov. 27 '10: Primavera Club (Casino L'Aliaça Del Poblenou), Barcelona (ES) |
 Set list 1. Heartache 2. If Only 3. Swept Back 4. Ship In The Sand 5. I Left You 6. Every Day 7. If A Change Is Gonna Come 8. So Slow 9. Lost 10. Directionless Robin's comment "This was one of two shows I played in Spain (Barcelona/Madrid) as part the wonderful Primavera Sound Club Festival. The Barcelona show was in this beautiful old theater called the Casino L'Aliaça Del Poblenou. I was supporting Lou Barlow. He was amazing. His songs were incredible and he told funny stories about his family life which I really liked." Review 1 El sábado empieza pronto. No hay que trabajar, así que dejamos a las niñas con los canguros y nos vamos al Casino e l'Aliança del Poble Nou a ver a Sophia primero y Lou Barlow después. La sala es un antiguo teatro con sus sillas de madera, un poco incómodas, pero con mucho encanto, espero que mantengan esta sala para próximos Primaveras. Sophia es el grupo de Robin Proper-Sheppard un tipo encantador. Viene sin banda, con su guitarra acústica y un decorado que simula el comedor de una casa. Se dedica a desgranar su repertorio entre explicaciones de las letras de sus canciones, y el porque de cada una de ellas. Historias tristes, la mayoría. Me doy cuenta de que he de poner al día mi inglés. Al acabar el concierto salimos al vestíbulo y vemos que en la tienda está todo preparado, pero nadie para vender los discos. Al cabo de un rato aparece el mismo Robin. Le compro el vinilo, él me lo firma. El disco, buenísimo, cada vez me gusta mas...impresionante.... Kermit, entradoteca.blogspot.com, 8/12/2010 Review 2 In only his second trip to Barcelona (the first was in the Primavera Sound 2006) Robin Proper-Sheppard played an acoustic solo set based on some of the timeless songs by his band Sophia, like "If Only", "So Slow" or "I Left You". With enough perspective to be able to laugh at himself due to his own ‘dubious’ way of being and dealing with things, the poignancy he showed while singing songs about death, denial, giving up, nostalgia and sentimental breakups and the conviction with which he played them were genuine, as they are in records like Malcolm Middleton's "Crappo the Clown", where the songs are not fake but complete and utterly true. The best gig of the festival by a mile, a town, a city, or whatever you want, but the best in any case. Abel Cruz, QRO Magazine, 2/12/2010 Review 3 L’espai on es duu a terme un concert és clarament conclusiu a l’hora de valorar el que en ell s’hi presenta. Amb això volem dir que el Casino de l’Aliança era l’emplaçament perfecte per Robin Proper Sheppard, o el que vindria a ser el mateix: Sophia. I no només pel que ja en sí és “There Are No Goodbyes” (Flowershop, 2009), el disc que venia a presentar, sinó pel recull de confessions, anècdotes i històries que Sheppard anava destriant a mesura que regalava les seves cançons a mode de teràpia. El de Sophia va ser, sens dubte, el concert més emocional del festival. La dosi d’humilitat del seu portador va permetre un feedback espectacular entre públic i artista i, el que és més, una connexió brutal entre contingut i contingent. Tot plegat semblava haver-se alineat per l’ocasió: la nuesa de les cançons (Sheppard va defensar-les tot sol amb la seva guitarra), l’escenari (ambientat “com a casa”: una butaca, una jaqueta i la fotografia del darrer disc a mida natural com a principal atrezzo) i el silenci sepulcral, que van empènyer el repertori a recollir el teatre a mode de bressol. No van faltar temes dels seus anteriors discs (“People are like Seasons” o “Fixed Water”, per exemple), referències més o menys nostàlgiques a bandes anteriors (The God Machine), humor negre i moments d’infinita tendresa, introspecció i delicadesa (acompanyats de paraules, records i evocacions dolorosament fràgils) que van fer saltar algunes llàgrimes rebels. L’acústic de Sheppard (que duu el nom encertat d’“At home with Sophia”), va aconseguir, a través de tot allò quotidià, mundà i ordinari, traslladar-nos en ple dia a les nits desertes un altre cop. Poques vegades els hospitals, la mort, l’amor, la vida i la paraula havien tornat (fora de casa) amb tanta força com quan som a casa, amb nosaltres mateixos. Perquè és això el que va fer Sophia: un tête à tête amb tot el que som quan estem sols. A Viva Veu, avivaveu.com, 13/12/2010 Photos by Abel Cruz    Photo by Josep M Martí  |